A vegades voldria aturar el temps,
fer que les agulles no es posessin en marxa mai més,
aturar-lo,
aturar-lo i abraçar-te.
Sentir que estàs a prop...
I inclús, a més d'aturar-lo; tirar-lo enrere...

a vegades el món EM FA POR...

Els anys compartits deixen marques que no esborra el temps...

2...

Ja en fa dos mesos, i és en aquests moments que t'adones que el temps passa massa ràpid, i sents impotència davant del moviment de les agulles del rellotge.
Saps?...Et trobo a faltar, molt;
massa.

"No tornaràs mai més però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre."

Miquel Martí i Pol

"Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest".

26 octubre 2008

Saps?
No sé que tinc últimament que et trobo a faltar, molt, potser massa i tot. Com si no fos normal això que em passa, i potser ja fa temps que no hauria d'estar aixi..però no puc, em surt ara, i el pitjor és que crec que anirà per llarg, que no serà cosa d'un sol mes, no. Perquè ahir, vaig notar el molt que ens feies falta, almenys a mi, i ells van tenir-te present.
El pitjor de tot és que ara venen els meus 18, i després Nadal...
Nadal...ara qui seurà al meu costat en aquella taula tan gran plena de gent? Potser sí que hi seràn tots, però...serà el primer Nadal sense tu, i no haurà fet ni quatre mesos que has marxat.
Nadal...en realitat em sona massa forta aquesta paraula..fins i tot de moment;
massa trista.

Hi ha racons que em porten sempre,
vells records del que he viscut.
N’hi ha que no semblen el que eren;
uns no hi són i uns s’han perdut...