Els anys compartits deixen marques que no esborra el temps...

2...

Ja en fa dos mesos, i és en aquests moments que t'adones que el temps passa massa ràpid, i sents impotència davant del moviment de les agulles del rellotge.
Saps?...Et trobo a faltar, molt;
massa.

"No tornaràs mai més però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre."

Miquel Martí i Pol

"Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest".

26 octubre 2008

Saps?
No sé que tinc últimament que et trobo a faltar, molt, potser massa i tot. Com si no fos normal això que em passa, i potser ja fa temps que no hauria d'estar aixi..però no puc, em surt ara, i el pitjor és que crec que anirà per llarg, que no serà cosa d'un sol mes, no. Perquè ahir, vaig notar el molt que ens feies falta, almenys a mi, i ells van tenir-te present.
El pitjor de tot és que ara venen els meus 18, i després Nadal...
Nadal...ara qui seurà al meu costat en aquella taula tan gran plena de gent? Potser sí que hi seràn tots, però...serà el primer Nadal sense tu, i no haurà fet ni quatre mesos que has marxat.
Nadal...en realitat em sona massa forta aquesta paraula..fins i tot de moment;
massa trista.

Hi ha racons que em porten sempre,
vells records del que he viscut.
N’hi ha que no semblen el que eren;
uns no hi són i uns s’han perdut...

"Però de totes les persones no n’hi ha cap semblant a tu. I és que fas que l’enyorança perdi força si et miro als ulls. Tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc.
I tot i que sovint pensaré amb elles;
t’estimo a tu amb tot el cor."

una estona de cel

Com sempre dirà sento haver fet tard posant-se vermella;
ell no dirà res, només somriurà. I per un instant tot s'haurà aturat...i per uns breus moments;
una estona de cel.

El perquè d'aquest blog

Tots necessitem el nostre racó, un lloc on plasmar-hi les nostres emocions, els nostres sentiments més profunds, els nostres neguits, les nostres pors, els nostres silencis, tot allò que no gosem dir en veu alta davant d'altres persones;
Tots necessitem un espai que ens permeti recordar; mirar enrere, i al mateix temps ens faciliti mirar endavant.

Segurament tots necessitem quelcom que uneixi el passat, el present i el futur...

carpe diem

El rellotge és un símbol que ve a representar el temps; cada segon que passa és un segon que ja no tornarà, ¿ho entens? És per això que no es poden deixar perdre les oportunitats, és per això que, si t'equivoques, tens l'obligació de rectificar, perquè el temps vola i, de vida, només n'hi ha una...

De tota aquella explicació no vaig entendre gairebé res, excepte que el temps desapareix com si ens el mengéssim i, un cop empassat, ja no torna.